Girona, 11 d’abril 2019
Aquest seminari tècnic transfronterer ha tingut com objectiu compartir experiències i discutir reptes comuns relacionats amb el silvopastoralisme preventiu en zones de clima mediterrani d’Espanya i França. El silvopastoralisme és tant un instrument per la gestió forestal com per la prevenció d’incendis, però també un complement per l’alimentació de les explotacions ramaderes extensives. La jornada s’inscriu en el marc d’acció del projecte ALBERAPASTUR finançat INTERREG POCTEFA, que treballa la implantació de silvopastura al Massís de l’Albera, i Ramats de Foc, un projecte en fase de prova pilot que treballa la comercialització dels productes procedents de ramats que contribueixen a la gestió dels incendis a Girona.
Durant aquest seminari, s’han presentat mecanismes variats per mobilitzar les activitats pastorals per la prevenció d’incendis. Les experiències presentades es refereixen a les regions de Catalunya, Andalusia, Madrid, Aragó, i Valencia, a Espanya; i els Pirineus Orientals i l’Hérault per a França (ambdues zones pertanyents a Occitània).
Intervencions – Intercanvi d’experiències entre territoris
Presentació del projecte Alberapastur – Géraldine Caprani (PPM)
- El cas de Catalunya – José Valero (DARP) Descarrega PPT
- El cas dels Pyrénées Orientales – Carole Duperron (SEPO)
- El cas d’Andalusia – Rogelio Jiménez (RAPCA) Descarrega PPT
- El cas de l’Hérault – Sylvain Micola (CRA Occitanie) Descarrega PPT
- El cas de Madrid – Goyo Martínez (TRAGSA) Descarrega PPT
- Reptes a l’Aragó – Tamara Rodríguez (CITA) Descarrega PPT,
- Reptes a València – Coral Toledano (GVA) Decarrega PPT
- Presentació de l’iniciativa Ramats de Foc i el projecte Life Montserrat – Emma Soy i Marc Taüll
- Clausura – Elisabet Sànchez (DARP) i Géraldine Caprani (PPM)
Les diverses experiències engegades a Espanya i a França mostren que el pasturatge és un instrument que contribueix a la prevenció dels incendis. Amb tot, és necessari trobar un consens entre els diferents actors implicats per a que aquestes accions arribin a desenvolupar-se políticament.
Assegurar la continuïtat i la sostenibilitat d’aquests mecanismes segueix essent un repte. Així, les situacions són mot diferents entre països i regions: a Espanya, en general, la posada en marxa d’iniciatives de silvopastoralisme es troba en una fase incipient però amb un creixement accelerat en el nombre de casos arreu del territori; a Andalusia es distingeix, per una major antiguitat en la temàtica, una fase d’estabilització. A França, després de vàries dècades de desenvolupament molt dinàmic, aquests mecanismes es troben en situació de declivi, frenats per uns procediments administratius cada vegada més rígids e inadequats. La manca de reconeixement polític d’aquest instrument suposa una incògnita sobre el futur d’aquestes mesures.
En aquesta situació, es plantegen diferents perspectives. Una d’aquestes és treballar en els temes de valorització dels productes finals de les explotacions que contribueixen a la prevenció d’incendis, com ho fa la iniciativa “Ramats de Foc” a Catalunya. A més, es pot continuar amb els intercanvis tècnics transfronterers sobre aquests temes i crear una xarxa de gestió d’àrees estratègiques per a prevenció d’incendis inspirada en la xarxa que ha treballat durant molt temps i ha ofert referències tècniques a França. En darrera instància, però no menys important, cal treballar per un major reconeixement polític de la integració de les activitats pastorals en els sistemes de prevenció d’incendis.